La veritable riquesa

by sapereaudecat

Ens passem la vida volent posseir coses, volent experimentar sensacions emocionants, volem viatjar a llocs exòtics. Guanyar més i més diners …

En realitat no som amos de res, tot el que tenim ho tenim prestat per un temps. Res és nostre.

Les sensacions més emocionants no les trobarem a les selves llunyanes ni als deserts eterns. La font de les emocions som nosaltres mateixos, totes estan dins nostre i un nen, un avi, un amic, un animal al que veiem cada dia pot fer que ens emocionem com mai ho faríem al més remot racó del món.

Els diners acaben sent els nostres amos. Quan en realitat només tenen un sentit: ser instruments per a facilitar-nos la vida. Són eines, és a dir mitjans per a aconseguir altres fins molt més profitosos que la mera acumulació de diners o les tones d’estupideses que ens ofereixen per que els gastem de qualsevol manera.

Viure és la més emocionant de les aventures, tenir amics i família als que estimem de veritat els millors regals, que no es compren amb diner. Veure la posta de sol a la nostra platja de tota la vida no té res a envejar a la de qualsevol altre racó del món. No vull dir que l’altre no sigui més maca, vull dir que potser, si la mirem com el bressol que ens ha vist néixer, la nostra humil platja és realment la més important.

Hem de ser ambiciosos, però amb una ambició ben entesa: reclamar la igualtat de drets, la igualtat d’oportunitats, la no discriminació per cap motiu, la llibertat d’expressar-se com es vulgui, sense ofendre a l’altre … i tantes altres coses que hem d’ambicionar i que són molt més importants que els trivials diners.

Recordem-ho, el diner és un mitja, no és un fi en ell mateix. Per això cal una redistribució justa i equitativa de la riquesa. Sense això no podrem assolir una societat justa i romandrem en una societat de mercat.

Si ho pensem bé és fàcil: redistribuir la falsa riquesa monetària per a assolir la veritable riquesa humana, la que, aquesta si, ens endurem amb nosaltres al darrer viatge …

Anuncis